Aviat arribarem al 8 de març i opto per proposar-vos la lectura de poemes de poetesses que parlen sobre la figura femenina. El poema de Marta Perez forma part del recull “Dones d’heura” on veiem que les heures són un bon símbol i metàfora del que som les dones: fortes, resistents, capaces, s’arrapen a allò que coneixen i alhora es llencen al buit… L’autora ha donat la volta al símbol tradicional de l’heura com l’element que contreu, que no deixa marge, que lliga i li ha donat el significat de llibertat, superació i tenacitat.
Tu i jo som dones d’heura.
embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix… i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans
Marta PEREZ SIERRA: Dones d’heura. Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010
Com a repte us proposo que feu una tria d’un poema escrit per una dona que parli sobre la dona i en justifiqueu la tria. Us animo a formar part d’aquest recull de poesia!!!
CasCat 
ESTAMPA JAPONESA (Carme Cabús)
Potser els velluts et priven de fruir primaveres,
l’aigua d’olor de roses de les sentors del camp.
Tu tot ho veus i mires rere de la finestra
i amb ombrel·la polida et prevens dels grans raigs.
Pàl·lida la pell blanca, efluvis de princesa
carnal i sensitiva, estampa japonesa.
Bella i decorativa, ets en un clos daurat:
només trencant el vidre tindràs la llibertat.
He triat aquest poema creat per Carme Cabús perquè crec que encaixa molt bé amb el tema del qual estem parlant. Aquest poema ens parla sobre la bellesa de les dones i ens diu que actuem de forma delicada com la societat ens voldria però també diu que en realitat no és tan perfecte com ens ho volen fer creure i que estem empresonades en aquest clos daurat i que si ens volem fer veure, ens n’hem d’alliberar. i mostar que som diferents a com ens volen.
M'agradaLiked by 1 person
8 DE MARÇ( Maria-Mercè Marçal)
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
He triat el poema de Maria-Mercè Marçal perquè representa exactament la lluita per la igualtat i la llibertat. Aquest poema explica com el 8 de març es reuniran les dones de totes les edats per recordar totes aquelles que estan mortes. També el fet que cremessin tots els estris de neteja, bolquers… es refereix al fet que no només les dones haurien de fer les feines domèstiques.
M'agradaLiked by 1 person
LA NOSTRA REBEL·LIÓ (Carmelina Sánchez Cutillas)
Torcar la pols sembla monòton
i el drap —amunt i avall— és groc,
com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols —diuen algunes—
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
He triat aquest poema de Carmelina Sánchez Cutillas, perquè em transmet com representa la dona. Respresenta una persona que feia treballs més esgotadors que els homes i que era l’única que feia les tasques domèstiques a casa. Però ara que hem anat aconseguint petites coses que abans eren impossibles canviar-les, dones es rebel·len davant els homes, demostrant que ells no són superiors a elles.
M'agradaLiked by 1 person
Una dona bona coneix els seus límits, una dona intel·ligent reconeix que no en té cap. —Marylin Monroe—
He triat aquest poema/frase perquè sempre ens han dit que hem de ser bones i ens hem de portar bé i que no podem fer res que ho questioni. Però si pensem diferent i veiem que realment som capaces de fer les coses que ens aficionen, acabarem veient que no és tabú i ho podem fer lliurement sense avergonyir-nos-en ni sense preocupar-se del que ens pot dir la societat.
M'agradaLiked by 1 person
AMOR DE MUJER(Cleme Eternamente)
Acaricias tan sólo con tu mirada
mujer de perfecta sonrisa encantada.
Omnipotente siempre es tu franco amor
refulgente estás en cada nuevo albor
dispuesta a sustraerte de tu dolor
en pos de aliviar en otros su amargor.
Mil caricias, tus suaves manos nos brindan
uniendo fuerzas y brío que nos blindan.
Justicia es tu lema…, mujer esforzada
envuelta en nubes de cándido dulzor
ríe siempre, que tus sueños no se rindan.
Escogí este poema por qué me gustó como describía a la mujer y como me recordó a mi abuela y a mi madre.
M'agradaLiked by 1 person
LA BARCA (ROSA MARÍA ARRAZOLA)
La llibertat és
el tirant d’ una samarreta que du l’altre,
és la tecla del portàtil que prem l’ altre,
és el mòbil de l’ altre.
Els ulls dels altres, el cor dels altres.
Potser hi ha algú que pensa
que llibertat és a la mà,
la mà que se li escapa
i a tu et crema la pell i l’ endemà.
Llibertat és una barca
que t’espera al port de mar
i és alçar-se i pronunciar-se,
poder escollir a qui estimar.
Llibertat és dir la teva,
romandre en aquesta gleva
on tu hi sents la llibertat.
Lliure és haver estat valenta
i denunciar la violència
que et prohibia fer un sol pas.
Jo he cregut que aquest poema concorda bastant bé amb el tema del 8 de març on totes les dones surten al carrer com a familía per a demanar els drets i llibertat que elles han de tenir. En aquest poema hi podem trobar bastants recursos retòrics però al llegir-lo es pot veure clarament la intenció de la escriptora, recalcar que les dones son valentes, fortes i resistents.
M'agradaLiked by 1 person
PARLEN LES DONES (Montserrat Abelló)
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
He triat aquest poema de Montserrat Abelló ja que trobo que té relació amb el tema del 8 de març. Un dia en què les dones surten a defensar els seus drets i no tothom les escolta; però, elles continuen esforçant-se per aconseguir un món més igualitari, cosa que de en mica en mica van aconseguint.
M'agradaLiked by 1 person