Relacionat amb els acròstics i amb la part de literatura que estem treballant sobre el Renaixement us deixo amb aquest poema de Pere Serafí; hauríeu de fer una reflexió sobre la imatge de la dona que presenta el poeta i, si us ve de gust, relacionar-ho amb l’ideal de bellesa petrarquista.
CasCat 
Aquest poema de Pere Serafí ens parla de la dona ideal. Aquí la representen com a una dona: gentil, de la alta noblesa, preciosa, incomparable, com caiguda del cel i inaccessible. La veritat és que crec que aquest poema ens representa molt bé a l’ideal de la dona en l’edat mitjana i és un bon exemple del petrarquisme (començat per Francesc Petrarca) ja que les característiques de les que ens parla son molt similars.
Jo no estic gaire d’acord amb els ideals de bellesa ja que al llarg dels anys han fet que moltes dones semblin fràgils, delicades i se’ls ha exigit que canvïn la seva manera de ser per arribar a ser “perfectes” quan en realitat la perfecció no existeix i crec que ja està bé que tothom tingui una personalitat i cos diferent perquè si tots fóssim iguals o perfectes, la vida seria bastant avorrida i no ens podríem diferenciar.
M'agradaLiked by 1 person