Enguany es porta a terme la primera setmana contra el maltracte animal a l’institut Lacetània, iniciativa impulsada per la professora de visual i plàstica. Des de llengües també hi volem aportar el nostre granet de sorra, així que, a banda de participar-hi amb activitats a l’aula, us deixem el poema de la setmana per a què hi reflexioneu.
Ase, de Pere Quart, dins l’obra <<Bestiari>>.
Quatre notes sobre el poema. La primera estrofa presenta la sordera de l’animal davant les ordres i els renys. L’adjectivació d’aquests substantius aporta la subjectivitat de l’animal en la percepció que en té, i crea un cert humor, com també el sintagma de la segona estrofa «vergassades gratuïtes», sempre des del parer subjectiu de l’ase. La tercera estrofa el defineix com a gandul i mitjançant dues comparacions el situen aparentment per sota el gos o el cavall. Tanmateix, la reorientació es troba en els dos versos finals, quan introdueix la referència a l’ésser humà, ja que aquest és com un «ensuperbit esclau», cosa que no és l’ase malgrat tot el que rep. Les tres comparacions finals palesen una gradatio per l’adjectivació: l’ase no és servil, no és complaent i no és esclau. Per tant,el text enalteix o dignifica l’ase per ser independent o rebel respecte aquell que l’explota, cosa que no és el comportament ni del gos (servil) ni del cavall (complaent) ni de l’home (un esclau transmissor de la repressió).
CasCat 
