GERANIS de Miquel Martí i Pol

GERANIS

«Gerani» va ser escrit en les mateixes dates d’alguns dels poemes de Llibre d’absències que va dedicar a la seva muller . És un poema positivista que, potser, es vertebra entorn un fet transcendental pel poeta.

El recorregut a què es refereix el poeta, és el vell camí de si mateix que tant bé coneix. Un itinerari reflexiu que fa més de 50 anys que fa, meditativament . «Que poc espai/ necessitem per viure i per comprendre!». Només el nostre propi cos, i la cambra, si volem ampliar els límits. «Ara tot és senzill i necessari/ i en l’aire de cristall dringuen els mots/ i el seu ressò em fascina». L’«ara», torna a aparèixer l’«ara» martipolià que sovint trobem en els seus poemes. Un «ara» trist perquè feia poc menys de dos mesos que la seva estimada Dolors Feixas havia mort. La mort propicia el silenci. Potser el silenci en què l’aire fa dringar els mots i el ressò que provoquen transforma el recorregut en un bell camí. «Per pensar-te/ no tanco els ulls, contemplo la bellesa/ harmoniosa i dolça dels geranis».

3 pensaments sobre “GERANIS de Miquel Martí i Pol

  1. És interessant com supera la mort d’algú com donant-li un tribut o un adéu en lloc de entristir-se com li passa a la majoria. Crec que es una cosa que hauríem d’apendre a fer tots, mirar els problemes més positivament.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s