TOT i EL CONFINAMENT…

Tot i tenir en cmpte la situació que estem vivint

Tot i la situació que estem vivint no podem deixar de dir BON DIA, i de valorar d’una manera o altra tot allò que fa que no arribem a tenir un dia del tot dolent. Són aquestes petites coses que ens ajuden a canviar el món, tot i que no és cosa de dos dies. Canviar el món és una tasca de llarg recorregut, que requereix de constància, perseverança i paciència; cadascú de nosaltres demostra amb la pràctica que “una altra manera de viure” és tan possible com desitjable. Podem participar en canviar el món amb petites aportacions que estan al nostre abast: dir bon dia, no comprar productes envasats en plàstics, abraçar cada dia el pare i la mare, recollir papers de terra…

Si avui us arriba aquest comunicat: <<AVUI ÉS UN BON DIA PER CANVIAR EL MÓN. QUÈ HI APORTES TU?>>.

PRIMER REPTE DE QUARANTENA

El repte que us proposo aquests dies té la finalitat de millorar l’ortografia. No es tracta de fer exercicis ortogràfics, sinó de treballar aquelles regles ortogràfiques més excepcionals i que no recordem fàcilment.

Com ho podem fer? Primerament hem de tenir en mà el document que us vaig donar el curs passat i fer una recerca per a reconèixer i ampliar les normes ortogràfiques que fan referència al sistema consonàntic del català. Fixar-se en aquells casos més excepcionals, seleccionar-ne un de cada grup consonàntic i crear-ne un mem (mireu-vos la infografia)

Quan aneu ampliant els vostres coneixements, també cal que feu una selecció de 3 paraules de cada grup consonàntics que creieu que són de saber saber. Em feu arribar la vostra selecció i després posarem en comú aquesta tria.

DONA

Aviat arribarem al 8 de març i opto per proposar-vos la lectura de poemes de poetesses que parlen sobre la figura femenina. El poema de Marta Perez forma part del recull “Dones d’heura” on veiem que les heures són un bon símbol i metàfora del que som les dones: fortes, resistents, capaces, s’arrapen a allò que coneixen i alhora es llencen al buit… L’autora ha donat la volta al símbol tradicional de l’heura com l’element que contreu, que no deixa marge, que lliga i li ha donat el significat de llibertat, superació i tenacitat.

Tu i jo som dones d’heura.
embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix… i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans

Marta PEREZ SIERRA: Dones d’heura. Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010

Com a repte us proposo que feu una tria d’un poema escrit per una dona que parli sobre la dona i en justifiqueu la tria. Us animo a formar part d’aquest recull de poesia!!!

Poema de Pere Serafí

Relacionat amb els acròstics i amb la part de literatura que estem treballant sobre el Renaixement us deixo amb aquest poema de Pere Serafí; hauríeu de fer una reflexió sobre la imatge de la dona que presenta el poeta i, si us ve de gust, relacionar-ho amb l’ideal de bellesa petrarquista.

ACRÒSTIC

Paraula o frase inserida en una composició literària —habitualment un poema— que es pot llegir en vertical o en diagonal reunint les lletres que ocupen uns llocs determinats.

Màrius Serra, en el seu llibre Verbàlia (Barcelona: Empúries, 2010. pàg. 178-179) ens cita que Tolosani reprodueix la definició més restringida que en fa Ciceró: «L’acròstic és una combinació que consisteix a llegir una a una, de manera que facin sentit, les primeres lletres de cada vers d’un poema». Tot i que en la majoria dels casos el missatge ocult es forma amb les inicials de cada vers, la situació de les lletres clau és variable. Quan ocupen una posició central —com en l’exemple mironià— l’acròstic rep el nom de mesòstic, i quan són les darreres de cada vers s’anomena teleòstic.

Com per exemple, el cognom MIRÓ en aquest text o aquest recull d’acròstics que trobem en aquest blog o en aquest altre enllaç.

REPTE

Us proposem que escriviu un acròstic únic i especial: feu un recull de les característiques bones i els adjectius positius que us defineixin, així com les emocions (que ara ja en tenim un bon recull); feu que encaixin en cadascuna de les lletres del vostre nom, tot completant una composició que s’assemblarà a un poema acròstic.

Us en donem un exemple que us pot facilitar la feina, però només podem posar mots que COMENCIN amb les lletres del vostre nom. També cal que justifiqueu la tria dels vostres mots. Segur que ho feu molt bé!

Contra el maltracte animal

Enguany es porta a terme la primera setmana contra el maltracte animal a l’institut Lacetània, iniciativa impulsada per la professora de visual i plàstica. Des de llengües també hi volem aportar el nostre granet de sorra, així que, a banda de participar-hi amb activitats a l’aula, us deixem el poema de la setmana per a què hi reflexioneu.

Ase, de Pere Quart, dins l’obra <<Bestiari>>.

Quatre notes sobre el poema. La primera estrofa presenta la sordera de l’animal davant les ordres i els renys. L’adjectivació d’aquests substantius aporta la subjectivitat de l’animal en la percepció que en té, i crea un cert humor, com també el sintagma de la segona estrofa «vergassades gratuïtes», sempre des del parer subjectiu de l’ase. La tercera estrofa el defineix com a gandul i mitjançant dues comparacions el situen aparentment per sota el gos o el cavall. Tanmateix, la reorientació es troba en els dos versos finals, quan introdueix la referència a l’ésser humà, ja que aquest és com un «ensuperbit esclau», cosa que no és l’ase malgrat tot el que rep. Les tres comparacions finals palesen una gradatio per l’adjectivació: l’ase no és servil, no és complaent i no és esclau. Per tant,el text enalteix o dignifica l’ase per ser independent o rebel respecte aquell que l’explota, cosa que no és el comportament ni del gos (servil) ni del cavall (complaent) ni de l’home (un esclau transmissor de la repressió).

GUANY de Joan Vinyoli

El poema “El guany” la mar funciona com a imatge del món interior del poeta i quan aquest es capbussa en les seves fondàries (<<baixa al fons>> ) s’endinsa en un món on es pot veure l’única troballa possible: l’enriquiment a través dels mots.

El poeta vol “guanyar”, ens diu que la vida és una lluita constant i que després de l’esforç aconseguirem “una mar llisa” i ser lliures. Creieu que amb aquest final el poeta es refereix a la mort? Justifica-ho