Aviat arribarem al 8 de març i opto per proposar-vos la lectura de poemes de poetesses que parlen sobre la figura femenina. El poema de Marta Perez forma part del recull “Dones d’heura” on veiem que les heures són un bon símbol i metàfora del que som les dones: fortes, resistents, capaces, s’arrapen a allò que coneixen i alhora es llencen al buit… L’autora ha donat la volta al símbol tradicional de l’heura com l’element que contreu, que no deixa marge, que lliga i li ha donat el significat de llibertat, superació i tenacitat.
Tu i jo som dones d’heura.
embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix… i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans
Marta PEREZ SIERRA: Dones d’heura. Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010
Com a repte us proposo que feu una tria d’un poema escrit per una dona que parli sobre la dona i en justifiqueu la tria. Us animo a formar part d’aquest recull de poesia!!!